Mari Fe mai es va plantejar ser professora d’autoescola, i no obstant ja fa 30 anys que fa classes amb una mitjana de 60 alumnes a l’any que es treuen el carnet adaptat. A Rehatrans hem tingut el plaer d’entrevistar-la perquè ens expliqui la seva història.
Explica’ns com vas començar
Doncs vaig començar fa uns 30 anys, encara que en realitat em dedicava a una altra cosa. Però una vegada em vaig treure el títol de professora, hi havia molt volum de gent a l’autoescola familiar i em vaig haver de fer classes. Me’l vaig treure al juliol ia primers de setembre estava fent classes.
Fa 30 anys, l’autoescola tenia cotxe adaptat?
Sí, l’autoescola és de l’any 62 i van haver d’anar-se’n a Itàlia a buscar comandaments, també es van informar sobre normatives que hi havia allà i que aquí no existien. El primer cotxe que vaig tenir era un Peugeot 205 blanc que portava pom i puny de moto per accelerar i frenar.
Recordes el teu primer alumne o alumna?
El primer alumne que vaig portar a examen era de l’Hospital de Paraplègics de Toledo.
El mètode daprenentatge duna persona amb discapacitat és diferent?
No, amb discapacitat o sense si no tens el carnet de conduir t’has d’examinar del teòric i del pràctic. El pràctic serà amb adaptacions però el procés d’aprendre és igual.
Molts alumnes em diuen quan es treuen el carnet, “això és el millor que he fet perquè em dóna moltíssima llibertat”
Com et coneixen els teus alumnes?
Molts em coneixen a través de l’Hospital de Paraplègics de Toledo. Perquè quan un pacient de l’hospital té dubtes sobre la nova situació, sempre pregunta primer a l’hospital i aquí ja em coneixen, més que res pel boca a boca.
Els alumnes sempre els el treuen aquí a Toledo o et desplaces?
Jo no em puc desplaçar perquè el cotxe està donat d’alta a la Prefectura de Trànsit de Toledo i m’he de quedar en aquesta zona, per això han de venir ells, vénen de qualsevol part d’Espanya: Almeria, Jaén, Madrid.
Et demanen consell sobre les adaptacions que necessiten?
Sí que molta gent ve abans fins i tot de passar el reconeixement mèdic, per veure quines adaptacions hi ha i com són, i em demanen consell. Molts alumnes no estan familiaritzats, de vegades n’hi ha en llocs que no saben què dir-los perquè desconeixen les solucions que hi ha.
Alguna història que recordis amb afecte
Fa molts anys vaig tenir un senyor que era gallec que va tenir un accident laboral i va perdre una cama. No sabia llegir i volia treure’s el carnet, aleshores els meus companys del teòric el van ensenyar a llegir amb el manual de conduir; en aquella època es va poder examinar oralment, i després ja se’n va treure el pràctic. I després de treure-s’ho em deia que jo era la seva “mare” perquè li havia donat la vida, (riu) aquella vegada ens ho vam currar molt perquè ho pogués aconseguir.
També recordo que el meu primer alumne, va venir un dia a dir-me que ja havia de renovar el carnet i vaig pensar “mare meva ja no han pogut passar 10 anys”.
Creus que l’accessibilitat està evolucionant de manera positiva?
Jo crec que sí, no només en qüestió de comandaments, sinó també en formes per entrar al cotxe.
I també socialment perquè cada cop més gent condueix, surt, es mou, i molts alumnes em diuen quan es treuen el carnet, “això és el millor que he fet perquè em dóna moltíssima llibertat”. I jo crec que és veritat perquè poden anar on volen amb el cotxe i no depenen de ningú.
Creus que la teva feina fa que la societat sigui més inclusiva?
Jo sola no, som molts els que hi contribuïm. Jo només ajudo que es treguin el carnet, però els que hi contribueixen són els que investiguen en aquestes qüestions de com millorar els comandaments, ells té més mèrit que jo. Jo només els ensenyo.
Moltes gràcies Mari Fe per explicar-nos la teva història i per la teva dedicació que ajuda que moltes persones que volen treure’s el carnet de conduir amb adaptacions, ho puguin fer.
