- Les modificacions depenen de si la persona requereix conduir o només ser traslladada.
- Rebaix de terra, recondicionament de sostre, instal·lació de plataformes elevadores, rampes manuals, seients giratoris o comandaments de conducció, són algunes de les adaptacions
Madrid, 28 de febrer del 2024. Els vehicles adaptats són automòbils que han estat modificats per atendre, principalment, les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda (PMR) i que puguin viatjar per carretera igual que totes les persones. En aquest sentit, les modificacions realitzades depenen de diversos factors, encara que el principal és, si la persona requereix conduir o, per contra, simplement serà traslladada, tal com expliquen experts de Rehatrans , la companyia líder a Espanya adaptació de vehicles per a PMR.
Punts clau a l’adaptació d’un vehicle
En paraules de Miguel Martín, director de Màrqueting i Comunicació de Rehatrans, “la primera cosa de tot és identificar si el vehicle a adaptar és per ser conduït per la persona amb mobilitat reduïda o si, per contra, el que necessita és viatjar d’acompanyant ”.
En aquest sentit, Martín explica que, en cas que la persona viatgi com a acompanyant i en funció de la seva mobilitat, es podran contemplar dues opcions d’adaptació, “d’una banda, viatjar assegut de copilot, gràcies a la instal·lació d’un seient giratori, deixant la cadira de rodes a l’interior del maleter o, per contra, si té una mobilitat severa, l’ideal és que viatge assegut a la seva cadira de rodes al costat de la resta d’ocupants”.
Així, si la persona requereix viatjar a la cadira de rodes, Martín afegeix que cal tenir en compte les dimensions de la cadira, però també caldrà sumar aspectes com el tipus de trajectes (urbans o de llarg recorregut), o el nombre de ocupants que viatjaran al costat de la PMR, per tal de determinar el volum del vehicle a adaptar.
Modificacions més usuals d’un vehicle adaptat
Normalment, els vehicles adaptats solen patir modificacions de tipus estructural i superficial; els més comuns són el rebaix de terra, per tal de permetre l’accés en cadira de rodes al vehicle, i també hi ha el recondicionament del sostre, per permetre, en tots dos casos, que la persona pugui viatjar asseguda a la cadira de rodes.
Addicionalment, se solen instal·lar tant plataformes elevadores com rampes manuals, depenent del tipus de vehicle i requeriments puntuals de la PMR.
No obstant això, hi ha diverses solucions i personalitzades perquè una persona amb mobilitat reduïda pugui viatjar amb cotxe; poden incloure seients giratoris per facilitar la transferència des de l’exterior o l’interior del vehicle; comandaments de conducció que fan possible la conducció amb les mans sense necessitat de fer servir pedals; instal·lació de grues que possibiliten la recollida de les cadires des de la part posterior o lateral del vehicle; o la instal·lació de respatller i reposacaps, ramplets, esglaons o agafadors, entre altres.
Martin conclou que, “encara que el procés d’adaptació dels vehicles és complex i ardu, la satisfacció més gran una vegada aconseguida el resultat, és poder brindar a l’usuari la llibertat de mobilitat i autonomia que requereix”.