- Manca d’accessibilitat, d’accés a serveis quotidians, de transport públic limitat, aïllament social i requeriment d’assistència són part del dia a dia de les persones amb mobilitat reduïda.
Les persones amb mobilitat reduïda (PMR) s’enfronten diàriament a situacions que els dificulten portar una vida amb normalitat i autonomia completa. En aquest sentit, la companyia Rehatrans , líder a Espanya en solucions d’adaptació de vehicles per a aquest col·lectiu, ha recollit testimonis d’algunes situacions quotidianes patides pels usuaris PMR.
Segons el Reglament CE Núm. 11087/2006 del Parlament Europeu i del Consell de 5 de juliol de 2006, les persones amb mobilitat reduïda (PMR) són aquelles que tenen limitada de manera permanent o temporal la seva mobilitat per motius de discapacitat física, motora, sensorial , intel·lectual i psíquica, sota aquest context, són diverses les situacions adverses per a les PMR, que deriven principalment de la manca dadaptació de lentorn a les seves necessitats.
- Manca d’entorns accessibles
La manca d’accessibilitat és el principal obstacle a què s’enfronten les persones amb mobilitat reduïda. Això es tradueix en la manca de rampes, banys adaptats, ascensors, senyalització i personal dassistència, tant en llocs oberts i públics; tipus centres comunitaris, parcs, biblioteques; com en llocs privats, com ara edificis residencials, restaurants, centres comercials, entre d’altres.
- Limitació d’accés a serveis quotidians
Anar a la perruqueria, a la compra o al metge, a un centre d’estudis, per a la majoria de les persones són activitats quotidianes i sense més complexitat. No obstant, per a les PMR la situació canvia; doncs per poder executar aquestes activitats depenen d’acompanyament i assistència, sobretot quan no hi ha una adaptació accessible 100% del seu entorn.
I és que, encara que a les ciutats hi ha més presència d’espais adaptats, als entorns rurals, les coses es poden complicar encara més, per això, per exemple, l’Associació de Famílies de l’Armunya, Aspar La Besana, a Salamanca, expliquen amb un programa que disposa d´un vehicle adaptat per Rehatrans, per acompanyar les PMR d´aquesta zona, perquè puguin realitzar aquestes activitats quotidianes.
- Transport públic i propi limitat
Tant en el transport públic en autobusos, metres, ambulàncies o els viatges en trens, avions i, així mateix, en els vehicles propis per a les PMR, cal una adaptació amb què no sempre es compta. La necessitat que el transport públic i propi s’adapti a les necessitats físiques o psíquiques dels viatgers és fonamental; comptar amb rampes i plataformes, sistemes d’ancoratges per a cadires de rodes, cinturons de seguretat adaptats, intèrfons en casos d’emergència, polsadors a l’alçada de les cadires de rodes, rètols interiors i exteriors com a megafonia i colors visibles per anunciar parades.
Pel que fa al transport privat, hi ha una clara necessitat que els usuaris comptin amb ajuts per a l’adquisició de vehicles propis com els adaptats per Rehatrans per a les PMR. I, a més, en el cas dels taxis, per exemple, el Reial decret Reial Decret 1544/2007, indica que el 5% de les llicències de taxi dels municipis han de ser adaptades, però la realitat és que avui dia hi ha moltes localitats no ho compleixen.
- Aïllament social i discriminació
L’aïllament social ve quan els llocs no disposen de l’adaptació i l’accessibilitat necessària; si una persona no pot acudir amb facilitat a llocs quotidians, de socialització, d’oci i d’esbarjo, és molt probable que caigui a l’aïllament, per això la importància de tornar accessible a qualsevol lloc, perquè qualsevol persona sense importar la seva condició en pugui gaudir de la vida amb la major normalitat possible.
A més, per culpa de la manca d’adequació d’espai i per manca d’informació sobre aquest tema, a les PMR algunes vegades se’ls associa amb poca productivitat i capacitat, cosa que els exposarà a la discriminació al lloc de treball, a l’educació ia l’atenció mèdica.
- Requeriment dassistència
La situació de les persones amb mobilitat reduïda en cada cas és única i hi ha algunes situacions en què les PMR requereixen assistència i acompanyament permanent, una qüestió que normalment està lligada a disposar de recursos econòmics addicionals per poder comptar amb aquest ajut, cosa que en dificulta el ple accés.
Moltes vegades són els familiars directes els que s’han d’encarregar i no sempre es compta amb el temps i/o la capacitat per fer-ho. Actualment, hi ha ajudes per a persones amb familiars dependents, però sempre caldrà més consciència institucional i social sobre aquest tema.
