Aymane, el nen del somriure etern, de la mirada innocent i el cor enorme tenia un somni. Des de ben petit tenia ben clar que li agradava el futbol, practicar esports i, per descomptat, conèixer un dels seus ídols: F. Fajr, migcampista al Getafe CF.
Aymane, el futbol i els bastons: una història de superació
Aymane és especial, des que el vam conèixer a Aenilce, ens va captivar. És d’aquells nens que et fan lliçons amb només una mirada. Una mirada pura i sincera. Aquesta és la història d’Aymane.
Tot va començar de sobte
No ens ho esperàvem quan, de cop i volta, ell va aparèixer. Ens trobàvem a la Fundació Aenilce finalitzant una visita quan ell va arribar. Amb pas ferm i el cap alt i, el més important, un somriure que enlluernava.
En aquell moment, ens asseiem a parlar amb ell. “Vaig arribar aquí amb tres anys a la meva cadira, vaig néixer a Marràqueix i allà ningú em podia ajudar, des d’aleshores, tinc dues cases i dues famílies” va ser la seva carta de presentació. I és que Aymane va patir un problema en néixer que el va deixar pràcticament en estat vegetatiu. Fins que va conèixer els nois d’Aenilce. A partir d’aquell moment, la seva força de voluntat i el bon saber dels treballadors de la fundació van fer que Aymane comencés el ràpid progrés.
Al cap de tres mesos, quan va haver de tornar al seu país, Aymane va sorprendre els seus pares parlant perfectament. Avui parla tres idiomes a nivell nadiu i és un nen a qui li encanta estudiar.
Però no tot el seu progrés va ser aquest. Aymane va començar a aixecar-se de la seva cadira, va començar els seus exercicis i, encara que depèn d’uns bastons, ell és capaç de caminar. Cosa que, per cert, el fa estar molt orgullós. Perquè, de gran, li agradaria ser com F. Fajr, un dels seus ídols i centrecampista del Getafe CF
Aymane va complir el seu somni: conèixer Fajr
En aquell moment, ho vam veure clar i vam iniciar uns tràmits ràpids per organitzar la trobada. Aquest nen havia de conèixer Fajr!
Li vam gravar un petit vídeo per enviar-lo als nois del Getafe CF i, la resposta va ser immediata: SI. Després de diverses trucades, emails i whatsapp entre els nois d’Aenilce, Rehatrans i el Getafe, aconseguim quadrar agendes per a la trobada: just un dia abans de tornar al seu país a acabar el curs escolar.
I el dia va arribar… Aymane venia molt nerviós, assegut a la seva cadira, però amb els bastons guardats. Malgrat tot, volia conèixer els nois del Getafe estant drets. Volia demostrar el seu progrés i com n’és d’orgullós poder caminar. Si els nervis el deixaven, és clar.
Amb ell, van venir Santi i Rocío, els seus fisioterapeutes i amics de la Fundació i el seu company Guille, el qual no volia perdre’s el matx ja que també és un gran admirador i futboler. Ja estava tot llest, era hora d’entrar-hi!
I allà hi havia els jugadors, acabant el seu entrenament. Van anar presentant-se a poc a poc. Tots volien conèixer-lo, tots havien vist el seu vídeo. En aquell moment, només veure el somriure d’Aymane, n’hi havia prou per saber que, gràcies a la voluntat de les tres entitats, havíem fet realitat la il·lusió d’un nen de dotze anys.
Fotos per a Instagram, pilotes de futbol firmades, samarretes de l’equip, fins i tot sabatilles dels mateixos jugadors i milions de records a la motxilla acompanyaran Aymane en la seva carrera fins a aconseguir desprendre’s dels bastons definitivament.
