De moment només és un prototip que, dissenyat gràcies a una col·laboració entre l’empresa Handytronic i la Universidad da Coruña, ha aconseguit traduir impulsos cerebrals en ordres de moviment. Tota una aposta perquè el desenvolupament de la intel·ligència artificial resolgui restes de la diversitat funcional.
A dalt, a baix, dreta, esquerra. Cap d’aquestes paraules és pronunciada per la persona amb discapacitat que, en aquell moment, va asseguda a la cadira de rodes.
Tot i això, la cadira de rodes es mou a voluntat del seu usuari. O, parlant amb més propietat, del cervell. No és màgia. La cadira es mou gràcies a un casc al capdavant de l’usuari que incorpora una plataforma d’encefalografia que en capta els impulsos elèctrics. Són senyals aparentment inintel·ligibles, però que expressen el desig de l’usuari del sistema. Per, arrenca…
L’eina encarregada de traduir aquests senyals cerebrals és un programari dissenyat sobre la metodologia de la intel·ligència artificial. Aquest programa és capaç d’adaptar-se al pensament de cada persona i alhora pot traduir aquest pensament en ordres que s’introdueixen al maquinari que va connectat al motor de la cadira.
És així. Del treball conjunt entre empresa i universitat, ha sorgit una cadira de rodes intel·ligent per a persones amb diversitat funcional guiada per ones cerebrals. El sistema, que incorpora una tauleta electrònica on s’ha instal·lat el programari específic connectat per Bluetooh al casc, presenta la particularitat que s’adapta a les necessitats de cada persona. Són els logaritmes basats en intel·ligència artificial els que permeten que l’aplicació aprengui de les rutines mentals de l’usuari.
Perquè aquesta cadira pugui ser adquirida en un comerç, encara haurà de passar un temps. I és que, encara que el prototip funciona perfectament, encara caldrà abaratir costos perquè el producte sigui viable al mercat. En realitat, l’objectiu final dels promotors és aconseguir un dispositiu de baix cost que es pugui adaptar a qualsevol cadira de rodes. És a dir, que els inventors d’aquesta cadira ho tenen clar: això només té sentit si universalitza i millora la qualitat de vida dels usuaris.
