Diuen que l’adrenalina ens manté vius o si més no, és el que molts pensem. La sensació de velocitat, de sentir el límit i d’enfrontar-nos a allò desconegut, és una cosa altament addictiva. La història d’Ismael, exemple clar de superació, mereix ser llegida.
Ismael, parepent adaptat i sense monitor
Després de patir un dur accident de moto i quedar-se en cadira de rodes, avui somia convertir-se en paracaigudista a dues rodes i sense l’ajuda d’un instructor. Vols saber qui és Ismael?
Amb només 21 anys, Ismael va veure com la seva vida feia un gir de 180º en només segons. Un tràgic accident de moto el va deixar postrat en una cadira de rodes: sis costelles fracturades, un traumatisme i tots els seus somnis trencats en mil trossos.
Ell volia ser hostaler de professió com el seu pare i tenir el seu propi bar al centre de Màlaga. Adorava anar amb moto i sentir la velocitat amb el seu pare. Volia continuar somiant.
Ara, quatre anys més tard, Ismael torna a somriure. Torna a ser un nen ple d’alegria i d’esperances gràcies a la seva nova passió: el parapent.
Trobar la motivació en alguna cosa que ens apassioni
Fa dos anys per casualitat, Ismael va descobrir el parapent adaptat. Va passar durant una activitat a la Vall d’Abdalajís, a Màlaga, on va poder provar la que avui és la nova motivació. Des d’aquell moment, l’adrenalina que reporta la pràctica d’aquest esport de risc és una de les coses més alliberadores per al jove malagueny.
Però ell no s’hi va quedar; va voler anar un passet més enllà, desplaçant-se l?estiu passat fins a la capital per continuar repetint l?experiència. Ara somia poder volar en un futur sense l’ajuda de cap instructor “ Al món, algunes persones en cadira de rodes han aconseguit fer-ho sols. Un curs en què t’ensenyin la instrucció necessària i com aprendre a baixar amb la cadira és el meu següent pas” .
Superar la dificultat
Darrere d’aquesta motivació hi ha anys difícils. Sessions de psicòlegs i psiquiatres per abordar que la vida que va canviar en un segon no s’ha aturat. Tot va tornar a començar després d’un accident de trànsit en què, després de volar 15 metres pels aires i topar-se amb el terra, va acabar amb un demolidor resultat: tres vèrtebres trencades que van fer malbé la medul·la, sis costelles trencades i un dur traumatisme.
Després de sortir de diferents hospitals on Ismael va estar ingressat, tocava enfrontar-se a una nova realitat. Un món ple d’obstacles per a les persones que van amb cadira de rodes i que en dificulten la independència.
Recuperar l´autonomia
Ismael va decidir fer un pas més i vivint a casa de la seva àvia, va decidir treure’s el carnet de conduir. Ara ja podia entrar-hi i sortir-ne sense necessitat d’ajuda. Un passet més cap a la independència.
Independència que ha pogut conèixer des de l’estiu passat, data en què va començar a viure només en un dels habitatges que té l’Ajuntament de Màlaga per a persones amb mobilitat reduïda a la zona de les Virreines. Un pis adaptat completament amb el qual ha guanyat autonomia i on paga llum, comunitat i assegurança.
Sens dubte, Ismael és un lluitador i des de Rehatrans estem segurs que aconseguirà tot allò que es proposi.
