A Cisco García, de 35 anys, la vida el va canviar el 28 de desembre del 2015. Aquell dia, mentre practicava surf de neu a Àustria, va patir un accident que li va canviar la vida.
Una història de superació
Aquest trajecte vital, des d’aleshores fins avui, és el que el protagonista explica al documental titulat Cisco 2020 Massive Rebel . La cinta és tot un missatge de motivació, un xut d’energia que ens inspira per continuar endavant. Continua llegint i descobreix perquè.
El documental mostra la lluita de Cisco dia a dia… una lluita que, després de portar-lo al centre hospitalari d’Innsbruck i de passar per l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo, va permetre a aquest esportista recuperar la seva vida.
Descobrir el tennis amb cadira de rodes
El tennis amb cadira de rodes va ser l’element clau per a la recuperació de Cisco García. La trobada de Cisco amb aquest esport va sorgir a partir d’entrar en contacte amb la Fundació Emilio Sánchez Vicario . Des d’aquest moment, el repte és fer-se un lloc al circuit internacional d’aquest esport. També, mantenir la convicció que la lesió no canviaria la manera que tenia d’entendre la vida.
En el seu període de recuperació, Cisco va participar a l’ Escola de Tennis i Cadira de Rodes de la Fundació Emilio Sánchez Vicario, on va estar 4 mesos. Allà va experimentar tal millora que va avançar la seva recuperació en dos mesos .
El tennis, una passió prèvia. El Tennis amb cadira de rodes, un amor real
El gust per la pràctica del tennis no neix a Cisco a partir de la lesió. Com ha declarat en alguna entrevista “ a mi, ja m’apassionava el tennis i que allà (a la Fundació) m’oferissin entrenaments, una pista i material em va servir moltíssim. Em buidava la ment i em va ensenyar una passió, que és a la que em dedico ara, el tennis amb cadira de rodes “.
Per la seva banda, el seu professor a l’Escola de la Fundació Emilio Sánchez Vicario a l’Hospital de Paraplègics, Francisco de Asís Asensio, recorda Cisco com ” un jove amb un esperit de superació constant” , i destaca d’ell, “la seva il·lusió i capacitat d’esforç” .
En només any i mig
A Cisco se li dóna tan bé la pràctica d’aquest esport que, en només un any i mig, ha avançat prou com per classificar-se per al Màster Nacional a Cadira de Rodes al Reial Club de Pol de Barcelona. El torneig, celebrat recentment a la capital catalana, ha reunit els 8 millors d’aquesta disciplina.
El missatge que Cisco García vol transmetre al documental és doble. D’una banda, subratllar com a l’Hospital Nacional de Paraplègics li van ensenyar a
