Baixa autoestima i aïllament entre els nens amb discapacitat

És igual que la discapacitat afecti un nen o nena . En res no afecta el tipus de discapacitat que afecti el nen o la nena . Diversos estudis demostren que els nens i nenes amb discapacitat tenen més propensió a patir baixa autoestima ia sentir-se aïllats . Solució? Que les societats adoptin, i es regeixin, per principis incloents … a més de demostrar -a la pràctica- que recolzen l’equitat . Aquestes accions i pràctiques acabarien servint perquè nens i nenes discapacitats puguin gaudir de les mateixes oportunitats i drets que la resta de nens. Una manera de fer-ho -segons l’opinió de diversos experts- seria facilitar la seva participació a la comunitat a través del desenvolupament d’oportunitats educatives , culturals i recreatives .

Què pot aportar, en el desenvolupament de tot aquest aparell d’ oportunitats i drets , l’ajuda especialitzada… per exemple, la construcció d’ eines d’educació i d’infraestructures que propiciïn la mobilitat? Per exemple, crear parcel·les d’interacció i interrelació amb la resta dels nens. També facilitar l’ autonomia dels nens en la realització de les activitats del dia a dia… que haurien d’estar a l’abast de tothom i, quan sigui possible, ser gratuïtes . En realitat, les vides dels nens i nenes amb discapacitat canviarà poc o res mentre les comunitats , els professionals , els mitjans de comunicació i la política d’integració dels governs no canviï.

En realitat, res no canviarà mentre la invisibilitat dels nens i nenes discapacitats no es transformi en visibilitat . O sigui, que, si les societats aspiren a reduir les desigualtats , han de començar pels nens, que són les persones més indicades per construir una societat inclusiva … per a la següent generació. Així, els nens i nenes que han gaudit d’una educació inclusiva poden convertir-se en els millors mestres d’una societat que aspira a ser inclusiva , justa i solidària .

Pepe Varela