Centre d’Art i Natura d’Osca

Una nova forma d’exposar l’ art modern integrat al medi natural … i, a més, un espai totalment accessible per a les persones que el visiten amb cadira de rodes . Aquesta podria ser una bona presentació del Centre d’Art i Natura , ubicat als afores d’ Osca , a un pas dels Pirineus . Configurat, des del seu disseny, com un espai viu, obert als visitants, aquest singular enclavament museístic és una equilibrada fusió d’art i natura. D’aquesta manera, la institució proposa un programa regular d’ activitats centrades a la natura , l’ espai públic , la creació artística i la cultura contemporània apostant per introduir noves tendències.

Obra de l’arquitecte Rafael Moneo , que visita el Centre d’Art i Natura el que troba és un volum ondat que, com si fos un escenari d’un teatre , permet a l’espectador dominar l’escena. A això ajuda el fet que, a l’ escenografia principal , l’acompanyen una sèrie de construccions complementàries . Aquestes formen un perímetre trencat i fragmentat format per volums autònoms, cadascun dels uns dels altres.

Qui conegui, ni tan sols lleument, la geografia i la naturalesa de la província d’Osca, segurament percebrà les formes que el temps ha anat donant a l’espai. Així, li serà fàcil reconèixer espais naturals tan genuïnament oscenses com són Mallos de Riglos o el Salto del Roldán . En tots dos casos, es tracta d’accidents geogràfics protagonistes del paisatge oscenc que van inspirar l’arquitecte Rafael Moneo , que no ha pretès interferir en el paisatge, sinó integrar-s’hi. Centre d’Art i Natura neix de la iniciativa de la Fundació Beulas , institució posada

en marxa l’any 2000 a partir de la donació, a perpetuïtat, de 28 obres del pintor i col·leccionista José Beulas . Cal assenyalar que José Beulas va orientar la seva passió de col·leccionista cap a l’ art espanyol del segle XX , en què destaca de manera especial la presència d’autors espanyols i aragonesos , companys de la seva trajectòria artística. Jalonat de rampes i zones de descans amb bancs, a més de dissenyat amb amplis espais interiors , el CDAN pot ser recorregut, sense problemes, amb cadira de rodes . Hi ha visites i tallers adaptats per a persones amb discapacitat física. A més a més, el centre té un pla de desallotjament per a persones amb discapacitat en cas de perill o emergència. D’altra banda, al museu hi ha un lavabo adaptat , amb cabina independent, al costat de les taquilles.