A més dels evidents desafiaments físics, les persones amb discapacitat també poden tenir barreres mentals i emocionals que, arribat el cas, els retreguin de la necessitat de practicar exercici.
Com alliberar-se de les barreres mentals i fer exercici físic
Pensar en allò que sí.. i no en allò que no
I és que és comú que la persona tingui tan present la seva discapacitat que prefereixi no exercitar-se en públic. La solució? Per començar, no concentrar-se tant en el seu problema de mobilitat i, en lloc de preocupar-se per les activitats que no pot practicar, fer-ho per les que si pot. Pensar en allò que sí… i no en allò que no.
.
Com més barreres, més creativitat per superar-les
És així. Com més desafiaments físics s’hagin d’enfrontar, més creatiu caldrà ser per trobar una rutina d’exercicis que funcioni amb cada persona. Per exemple, si se solia gaudir corrents o en bicicleta, però una lesió ho impedeix ara, caldrà provar nous exercicis similars… quan no la versió adaptada d’aquest esport.
Al gimnàs… o en un altre lloc
Potser el problema és fer exercici davant de molta gent. En aquest cas hi ha dues opcions. O se’n va al gimnàs a una hora en què el probable és que hi hagi menys gent (per exemple, al matí d’hora), o s’opta per altres opcions com caminar, nedar o fer exercicis, ja sigui en grup, amb altres persones amb discapacitat, oa cada.
No trobar cap motivació
Si està és la teva situació, no estaria de més amb amics i familiars, explicant-los que necessites suport. O millor encara, buscar algú amb qui compartir fer exercici. Després sempre hi ha l’opció dels exergames, videojocs que estimulen la mobilitat del cos a través de la creació d’ambients interactius i experiències immersives.
Tenir por a una lesió
A més d’assessorar-se per un expert, seria triar exercicis de baix risc, com ara caminar (si és possible) o fer exercicis des de la cadira de rodes. A més, caldrà tenir la precaució de fer l’escalfament preceptiu de forma correcta, a fi d’evitar lesions.
