Compreses de guerra per a discapacitats sirians

I també per a les 18.000 dones que menstruen, el 70% dels nens que s’orinen al llit i 1.000 civils més, entre ancians i ferits, que viuen (malviuen) al campament jordà de Zaatari , el més gran de tot el Pròxim Orient . En aquest lloc, instal·lats, enmig del desert, en contenidors transformats en una cosa que anomenen vivendes , passen els seus dies 81.000 sirians en espera d’un futur millor. Mentrestant, iniciatives com les d’ Amy Peake , una professora de pilates britànica, els permet millorar, en alguna cosa, les seves existències . Ella és la intermediària que ha fet arribar a aquest camp, després de llegir de la seva existència en una revista, la màquina fabricant de compreses barates ideada per l’inventor indi Arunachalam Muruga .

Amy Peake , quan se li pregunta de la manera com va tenir coneixement d’aquest artefacte explica que va ser un matí, mentre mirava una revista a la consulta del seu metge a la localitat on viu, al comtat britànic de Cornualles . La revista que va llegir li va revelar les esquinçadores condicions de vida per les quals han de passar, a causa de la guerra, les persones amb contingència que hi viuen i en altres campaments de la zona . En arribar a casa, el marit li va parlar d’una màquina que feien servir a l’ Índia per fabricar compreses barates. Allí va canviar tot. Així va néixer el març del 2014 el projecte solidari Loving Humanity, amb el qual busca Amy Peake que les refugiades puguin produir i vendre, a un preu mòdic, compreses i tovalloletes sanitàries. La seva missió: evitar infeccions, crear llocs de treball i tornar una mica de la dignitat a aquestes persones arrasades per les bombes. Durant mesos, Amy va dedicar tot el temps a escriure a agències i organitzacions humanitàries que poguessin estar interessades a posar en marxa el seu projecte. Ningú va respondre… però ella tampoc es va rendir, així que va agafar diners dels seus propis estalvis i es va presentar al campament de Zaatari . Volia conèixer, de primera mà, la situació. Després de repartir 40 quilos de roba de nadó que va portar amb ella, Amy es va posar a esbrinar sobre el problema de la contingència. Va ser llavors quan va descobrir que només el Consell Noruec per als Refugiats (NRC, per les sigles en anglès) reparteix compreses cada sis mesos, només per a dones que tenen entre 14 i 40 anys -les existències s’esgoten en seixanta dies-.

Moltes vegades no queda altra que utilitzar draps de qualsevol classe i en qualsevol condició, cosa que, molt sovint, provoca infeccions per l’escassetat d’aigua i sabó per rentar-los. Amy ho va tenir clar, amb els diners que havia estalviat de les seves classes de pilates, va viatjar a l’ Índia , va conèixer Muruga (l’inventor de les màquines), va aprendre com funcionava l’artilugi i, en vídeo, va gravar les explicacions i el procés. Així les podria ensenyar a les dones de Zaatari . Va comprar dues màquines i, proveïda amb una maleta plena de productes sanitaris fabricats a l’Índia, Amy va tornar al campament jordà. L’ Alt Comissionat per als Refugiats de les Nacions Unides (Acnur), entusiasmat amb el projecte, ja ha atorgat els permisos per dur a terme una prova pilot de sis mesos. Hi haurà gestionat sobre el terreny per l’organització humanitària NRC. I si dóna resultat, s’estendrà a altres països com Turquia, que allotja més de dos milions de desplaçats. Des de la seva web http://lovinghumanity.org.uk/ i al portal https://www.justgiving.com/lovinghumanity/ Amy rep donatius diàriament de persones anònimes que l’animen a seguir endavant.

Pepe Varela