Des que els esportistes discapacitats van adquirir un especial protagonisme als Jocs Paraolímpics, les instal·lacions esportives en general -i els gimnasos en particular- han anat adaptant les seves instal·lacions per permetre l’accés d’esportistes i usuaris discapacitats.
De fet, el gimnàs és ideal perquè les persones discapacitades puguin fer esport. I és que en aquests espais hi ha
En aquest sentit cada vegada més, hi ha gimnasos adaptats on hi ha, disponibles, aparells adaptats per fer exercicis d’ enfortiment muscular , flexibilitat, coordinació… i en què treballen professionals capaços d’elaborar plans individuals . Amb aquests plans, es poden ajustar els exercicis en funció de la condició física inicial de cada persona, el seu tipus i nivell de discapacitat , i dels objectius que vulgui –i pugui– assolir. Quina és la diferència entre un gimnàs convencional i un gimnàs adaptat? Bàsicament, doncs, el compliment d’uns estàndards d’accessibilitat . També, disposar d’espais més amplis per oferir més llibertat de moviments. L’equipament i les màquines són semblants a les d’un gimnàs convencional… al qual s’han aplicat
Aquests tipus d’instal·lacions es completen, en alguns casos, amb sales d’estimulació sensorial i cognitiva, piscines , jacuzzi o saunes. La suma de tot això compon una
-Per-soccer, futbol i pòlio a Nigèria
-Un enginyer inventa una cadira de rodes mans lliures


