El dia a dia complicat d’un subcampió olímpic
Carlos Vera, de 40 anys, va ser subcampió paralímpic, amb Espanya, a les passades Paranetejades de Rio de Janeiro. Va aconseguir la seva medalla jugant amb la selecció espanyola de bàsquet amb cadira de rodes. Va començar a practicar aquest esport, ja fa més de 20 anys. A l’hospital, on es recuperava de l’accident que el va deixar, en una cadira de rodes, hi havia un equip de bàsquet… i va decidir apuntar-s’hi.
La discapacitat mai no l’ha aturat en el seu afany esportista perquè, com ell mateix ha declarat en una entrevista feta a la federació espanyola d’esports de persones amb discapacitat física (FEDDF), a banda del bàsquet li agrada nedar, i no descarta altres modalitats com el handbike o la bici adaptada. També explicava que la seva màxima aspiració a la vida ja l’havia assolit: formar part de la selecció espanyola de Bàsquet. L’agència Efe informa que la selecció masculina de bàsquet en cadira de rodes ha estat la primera delegació paralímpica espanyola a arribar a Rio de Janeiro per participar als Jocs Paralímpics i es concentra en un Centre d’Alt Rendiment on disputarà diversos partits amistosos abans d’instal·lar-se a la Vila Paralímpica. 
La seva vida a Boadilla
Carlos Vera és economista i treballa a l’Ajuntament de Boadilla, una localitat propera a Madrid. Segons ha declarat Vera en alguna entrevista “sóc economista, la meva principal dedicació és la feina que tinc als matins al consistori ia les tardes em dedico al bàsquet ”. Per la seva feina, Vera s’ha de moure contínuament, on s’ha d’enfrontar a moltes dificultats a l’hora d’accedir a establiments i edificis “et trobes infinitat de dificultats quan vas pel carrer i moltes empreses privades i locals no tenen banys adaptats o rampes per accedir-hi”. 
Això sí, Carlos reconeix que, des que patís el seu accident, ja fa dues dècades, les coses han millorat “per bé” força a Espanya… encara que encara ens quedi molt per avançar “als Estats Units la mentalitat és diferent. No hi ha gaires persones que aparquin en un aparcament de minusvàlids sense dret a aparcar-hi. També et pot interessar
-Laila, una història de superació
