El pianista amb cadira de rodes que triomfa pel món

Compositor, director d’orquestra i pianista, Ezio Bosso va ser el gran triomfador del Festival de San Remo , la final del qual es va celebrar el darrer 13 de febrer a la localitat italiana famosa pel seu festival de música. Afectat per un procés d’ esclerosi lateral amiotròfica (la tristament famosa ELA), que avui és músic, va ser un nen prodigi que ja tocava el piano als quatre anys… i que, amb 16 ja feia concerts per tot Europa . Bosso avui ja és famós al món sencer, després d’haver fet concerts de piano als teatres més importants i haver dirigit -per tots els racons del Planeta- a les més cèlebres orquestres . Tot i que, des de l’any 2011, mira el món des de la cadira de rodes, això no li ha robat res de la seva capacitat creativa , esperit i coratge . I en aquestes, va arribar el darrer Festival de San Remo . Des de l’escenari del cèlebre esdeveniment, amb una serenitat contagiosa, amb alegria i sense perdre el somriure en cap moment, Ezio Bosso es va mostrar amb tota la seva fragilitat corporal, amb gran dignitat, davant de més d’onze milions de teleespectadors (amb una audiència a la RAI superior al 50 per 100). Ezio Bosso va emocionar en interpretar al piano una composició del seu últim disc Following a bird (Seguint un Ocell). El virtuós va aprofitar l?ocasió per llançar una reflexió sobre el títol del disc.

Va dir, Em fa reflexionar sobre la importància de perdre’s per aprendre a seguir, perdre els prejudicis , els temors, perdre el dolor … La Música ens ensenya la cosa més important que existeix: escoltar ; la música som nosaltres .

https://www.youtube.com/watch?v=ouFOm6jahA8

L’actuació de Bosso al festival va acabar amb tot el públic assistent posat dret. Vist el que s’ha vist sobre l’escenari de San Remo , no sembla casualitat que l’artista consideri (així ho ha reconegut en nombroses entrevistes) que la música és, per a ell, l’ única teràpia possible davant de la seva malaltia. De fet, Bosso es va veure afectada per l’ esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa progressiva i la malaltia que afecta principalment les cèl·lules motores del sistema nerviós . El músic, d?un esperit indestructible i una capacitat creativa sense límits, apareix al?escenari en una cadira de rodes. Ja no pot caminar amb autonomia, però pot moure els seus braços, mans i dits… i, sobretot, ens pot fer somiar al ritme de les tecles del seu piano estimat.

Pepe Varela