La seguretat a la carretera del nen amb discapacitat

És un fet que reflecteixen les estadístiques: la seguretat dels nens , en els viatges per carretera, ha rebut una notable atenció, per part tant dels mitjans de comunicació com de la societat en general, durant els darrers anys. Fruit d’això, la seva sinistralitat s’ha vist reduïda un 80% en els darrers 20 anys . Així, per exemple, l’ús general de sistemes de retenció infantil ha augmentat progressivament fins a assolir xifres properes al 90% actualment. Els seients infantils de seguretat per a l’automòbil preveuen entre el 50% i el 90% de totes les lesions greus o mortals. No obstant això, i sense deixar el camp de la seguretat viària infantil, hi ha una àrea on, molt probablement, s’ha avançat molt menys: la seguretat a l’automòbil dels nens amb discapacitat .

Seguretat dels nens amb discapacitat

És obvi que els nens amb discapacitat s’haurien de beneficiar del mateix nivell de seguretat que la resta de nens. De fet, els menors amb discapacitat haurien de comptar amb un nivell addicional de seguretat , ja que el seu cos és molt més sensible o fràgil que el d’un nen sense discapacitat . Per això, i independentment que les condicions mèdiques siguin temporals o permanents , els nens amb discapacitat haurien de viatjar sempre en sistemes de retenció infantil adequats per a les seves condicions particulars .

En tot cas, i com a regla general , tots aquells nens capaços de col·laborar per ser transferits des de la seva cadira de rodes fins a un sistema de retenció homologat haurien d’utilitzar aquests equipaments de retenció infantil . A partir d’aquí, quan el nen no estigui utilitzant la cadira de rodes , aquesta ha d’estar degudament assegurada al vehicle. D’aquesta manera, s’evitarà que la cadira es converteixi en un projectil letal en cas de detenció frenada sobtada o accident .

Viatjant amb cadira de rodes

En el cas que el menor amb discapacitat hagi de viatjar al vehicle assegut a la seva cadira de rodes , aquesta hauria d’ anar fixada al terra del vehicle amb un sistema de quatre punts de subjecció i mirant endavant . A més, qualsevol accessori de la cadira de rodes que quedi situat davant del nen –per exemple, una safata – ha de ser retirat i quedar degudament assegurat.

Finalment, i per acabar, els nens amb discapacitat que viatgin en cadira de rodes han d’anar subjectes per un cinturó de seguretat (o, si escau, sistema de retenció ) que hagi estat provat a 50 km/h i sota una desacceleració de 20 G’s . A més a més, aquest sistema haurà d’anar equipat tant d’una banda toràcica o superior com d’una banda pèlvica o inferior. Les bandes de subjecció del cap mai han de ser utilitzades per subjectar el cap del nen de manera independent del seu tors . També et pot interessar:

-Nens discapacitats i gossos d’assistència: molt més que una mascota

-Baixa autoestima i aïllament entre els nens discapacitats

REHATRANS