L’atur entre els discapacitats amb prou feines baixa

Durant la crisi, l’ atur entre les persones discapacitades va pujar i va pujar… al mateix ritme que es reduïen (o, directament, desapareixien) les ajudes . I és que, segons les dades corresponents a l’any 2014 , i publicades fa uns dies per l’ Institut Nacional d’Estadística , en el seu informe L’Ocupació de les Persones amb Discapacitat , la taxa d’atur en aquest col·lectiu en el 32,2% el 2014 . Això és gairebé tres punts menys que l’any anterior, quan era del 35%.

També millora la taxa d’ocupació , que passa del 24,3% al 25,7% . El valor de la millora perd força si es té en compte que, el 2009 , en plena crisi econòmica, la taxa d’atur de les persones amb discapacitat era del 21,7% , gairebé 11 punts menys que actualment. Aquestes dades tenen una lectura ràpida, clara, directa i demolidora. I és que, si al començament de la crisi el percentatge diferencial de desocupació entre persones discapacitades i no discapacitades era de tan sols quatre punts … en cinc anys de crisi aquesta diferència

simplement s’ha doblegat. I encara és pitjor per a les dones . A Espanya, el 4,4% de la població activa té alguna discapacitat , fet que suposa 1,3 milions de persones . La Llei General de la Discapacitat (l’antiga LISMI) obliga, les empreses amb més de 50 treballadors , que el 2% de la seva plantilla ha d’estar formada per persones que pateixin algun tipus de discapacitat. No obstant, aquesta norma no sempre es compleix. I és que, encara que les dades INE parlen d’ un 2,3% de mitjana , la dada té trampa : computen empreses que es dediquen a inserir persones amb discapacitat , cosa que distorsiona la dada

.

Segons diverses fonts, més del 80% de les empreses no compleix la llei del 2% i aplica altres mesures substitutòries com les donacions a entitats sense ànim de lucre que tenen com a objectiu la inserció de persones discapacitades.