Museu i Neocueva d’Altamira

La cova d’Altamira (Santillana del Mar – Cantàbria -) és reconeguda, a tot el món, com una de les manifestacions artístiques més extraordinàries de l’ art paleolític . Situada a dalt d’un turó, als afores de la població, Altamira, és una cova de dimensions reduïdes … encara que en època del Paleolític comptava amb una àmplia zona vestibular on es desenvolupava la vida quotidiana dels grups de caçadors recol·lectors . Un despreniment de roques va clausurar aquest espai fa 13.000 anys … i va impossibilitar l’accés a la cova fins al seu descobriment -o redescobriment- l’ any 1879 per Marcelino Sanz de Sautuola . Les delicades condicions de conservació de la cova original -amb visites molt, molt restringides- van portar a la construcció d’una reproducció , molt detallada i aconseguida, a poca distància. És la Neocueva , una còpia pràcticament exacta de la cova d’Altamira .

Molt ben condicionada per ser recorreguda per una persona amb discapacitat física -la Neocueva i el museu annex estan jalonats de rampes i ascensors (fins i tot, hi ha servei de préstec de cadira de rodes i un pla d’evacuació especial per a persones discapacitades)- durant tot el recorregut s’han dissenyat espais adequats per a la circulació de cadires de rodes , el paviment . A més, les sales d’ exposicions del museu estan distribuïdes a la planta 0 . S’accedeix a totes sense desnivells, a excepció de la sala El primer art -s’hi accedeix per mitjà d’una plataforma elevadora- i la Neocueva a la qual s’arriba des de l’exposició, per mitjà d’una rampa . I hi ha més adaptacions i facilitats ? Sí, n’hi ha més. Les maquetes , expositors i vitrines horitzontals de la mostra permeten l’ aproximació lateral d’usuaris de cadira de rodes. A més, hi ha quatre lavabos adaptats . Tant de bo en condés l’exemple.

Pepe Varela