Pel Dia de les Persones amb Discapacitat

BARRERES ARQUITECTÒNIQUES REHATRANS DISCAPACITATAquest és el motiu pel qual Ángela Rodríguez Bonachera , una redactora del diari El Español , va decidir pujar a una cadira de rodes i explicar la seva experiència als lectors del seu diari. La seva idea era simple: portar exactament la vida que porta cada dia… però fer-ho des d’una cadira de rodes. D’aquesta manera, la redactora va passar un dia pels carrers, edificis i mitjans de transport de Madrid , però sense fer servir les cames. La conclusió? “Em vaig sentir com en una ratera . És difícil expressar el que se’t passa pel cap quan, després d’un esforç enorme per arribar al que semblava que era el teu destí, has de girar perquè no pots passar per aquí”.

BARRERES ARQUITECTÒNIQUES REHATRANS DISCAPACITAT

Per posar només dos exemples, quan no era un esglaó de deu centímetres era una columna que algú havia decidit posar-hi just. El cas és que Ángela, des de la cadira de rodes, es va trobar amb un gran nombre d’ obstacles en què abans no havia pensat. Segons va escriure la periodista a la crònica que, després, es va publicar a les pàgines del diari “la meva sensació , durant tot el dia, va ser que la ciutat estava plena de trampes i que a ningú semblava importar-li que milers de persones no poguessin fer la seva vida amb una certa normalitat. No és victimisme, és una necessitat “. BARRERES ARQUITECTÒNIQUES REHATRANS DISCAPACITAT

A casa seva, hi ha rampa d’accés , així que el començament del dia d’Àngela va semblar que va començar bé. Tot i això, no trigarien a aparèixer un munt d’obstacles sense fi: els caixers automàtics estan instal·lats tan alts que amb prou feines aconsegueix fregar els números (tampoc pot entrar a la sucursal, doncs hi ha esglaons que li ho impedeixen); gairebé no n’hi ha botigues on pugui entrar (farmàcies incloses); la gent mira, es lamenta de la seva situació, però ningú no l’ajuda a superar un esglaó; a la estació de Metro la màquina per recarregar l’abonament és inaccessible i l’ascensor, sense indicació i fet malbé… I així tot un dia que a l’Àngela se li va fer etern i el desenvolupament del qual pots seguir aquí. També et pot interessar:

-Els cellers de Roda sense barreres

–Convivint amb la discapacitat a Barcelona

REHATRANS

Compartir a RRSS

Post relacionats

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.