Què és l’atenció primerenca?

No és estrany que el nen, que ja pateix algun tipus de problema de salut o discapacitat en néixer, presenti evidents problemes de desenvolupament des del seu naixement… encara que també pot ser que passin mesos abans que els pares (o els metges) puguin adonar-se que alguna cosa no va bé. En aquest sentit, l’ atenció primerenca és el terme utilitzat per englobar els serveis que, entre els 0 i 3 anys d’edat del nen, permetran detectar-hi problemes .

I per què és tan important aquesta atenció primerenca? Perquè el nen aprèn -i es desenvolupa- amb més velocitat durant aquests anys. Per aquesta raó, resulta de vital importància aprofitar aquesta etapa de desenvolupament per minimitzar els efectes que puguin causar, en el nen, aquests problemes. A mesura que el menor creix, serà més difícil ensenyar-li les habilitats que necessita .

I quins serveis són aquests dels que parlem? Estem referint-nos, per exemple, a aquells que poguessin estar associats als camps de la salut o l’ educació . Un servei pot ser tan simple com receptar unes ulleres a un nen/a de dos anys… o una cosa tan complexa com desenvolupar un programa de fisioteràpia complet per a un nen/a amb paràlisi cerebral . La meta sempre és ajudar el nen/a a aconseguir la major funció i interacció possibles, tant a casa seva com a les seves activitats a la comunitat. En realitat, aquest tipus de programes (a més d’ajudar, evidentment, el menor) poden ser un suport i una orientació molt importants per a l’entorn familiar del nen.

Què és un Pla de Servei Individual Familiar?

Doncs bàsicament es tractaria del programa destinat a articular el tractament i pla de teràpia, específicament dissenyat per al nen. S’hi inclouran les metes per al desenvolupament del menor. A més, es programaran les avaluacions per les quals haurà de passar el nen per així assegurar que s’estan aconseguint els objectius desitjats i marcats . Sobre l’equip encarregat de tirar endavant aquest pla -i encara que podria variar en algun dels seus components- estaríem parlant d’un pediatre , un terapeuta expert en parla , un terapeuta ocupacional , un mestre d’educació especial (durant la primera infància del nen) i un treballador social. Ells, juntament amb el pare o tutor , seran els encarregats d’avaluar i -si calgués, modificar-les necessitats especials del menor.