Rugbi amb cadira de rodes o quad rugbi

Des de fora, el rugbi sempre ha estat vist com un esport agressiu i intens. No obstant això, els seus practicants sempre ho han vist com un esport en què imperen el respecte , la integritat , la passió , la solidaritat … i, sobretot la seva capacitat integradora .

Iker d’Isusi , és responsable de la Secció d’Acció Esportiva de la Fundació del Lesionat Medul·lar (FLM), actual entrenador dels Toros-FLM i, a més, membre de la comissió espanyola d’aquest esport. Segons aquest expert, el rugbi amb cadira de rodes comença per la dificultat d’organització que suposa posar en moviment un grup tan gran de jugadors…que es mou amb cadira de rodes. A més, per moure’s a l’alta competició d’aquest esport no val una cadira de rodes convencional “es requereixen cadires específiques per a la pràctica d’aquest esport, en què hi ha diferents tipus, cadires ofensives i defensives, que comptin amb una àmplia angulació de les rodes per tenir bon gir i donar-li velocitat, amb robustes estructures per aguantar els xocs i que tinguin rodes antibolcada, que eviten que els jugadors caiguin enrere”.

Respecte als començaments del rugbi en cadira de rodes -al principi es va anomenar murderball o pilota assassí- els primers partits es van organitzar al Canadà allà per la dècada dels 70 del segle passat. Va ser, i és, un esport que només poden practicar els lesionats medul·lars , ja que és obligatori que els jugadors que el practiquen tinguin una discapacitat que afecti totalment o parcialment ambdues extremitats inferiors i superiors . És un esport mixt, amb homes i dones competint al mateix equip, les regles són una barreja de bàsquet en cadira de rodes , hoquei sobre gel i handbol (en les seves variants en cadira de rodes, tots ells). Espectacular… si es té en compte que és un esport de contacte i que el frec entre les cadires de rodes és part del joc.

Pepe Varela