Una casa que cuida de tu i per tu

Fa uns anys, qui s’hauria atrevit a imaginar que la música pugui canviar, de manera automàtica, segons el nostre estat d’ànim…o en un aparell que, al llarg del dia, ens xivara les calories que consumim? Fora de la ciència ficció , pocs serien els que s’haguessin atrevit, tan sols a pensar-ho. Però, ara, aquests plantejaments, i molts més, han deixat de ser ciència ficció. La raó? una nova generació de dispositius vestibles (wearables) que han entrat amb força al mercat per donar veu als nostres cossos .

A partir d’aquesta tecnologia, es va posar en marxa, fa tres anys, el projecte BMI House , un ambiciós pla per crear cases intel·ligents amb l’ajuda d’una prometedora tecnologia anomenada interfície cervell-màquina (BMI, en les sigles en anglès). La tecnologia en qüestió es basa en uns sensors adherits a un casc, capaços de mesurar, per si sols, les diferències en els camps elèctrics que generem, de manera natural, en certes zones del nostre cervell. Després, en analitzar la informació recollida en aquests sensors, un programa informàtic és capaç de deduir conceptes com estats d’ànim , nivells d’estrès i fins i tot decisions simples -per exemple, encès/apagat o dreta/esquerra-…

Els investigadors que hi ha darrere d’aquest programa van decidir, gairebé des de l’inici del projecte, fa tres anys, buscar quins beneficis podien obtenir d’aquesta tecnologia per a les persones discapacitades . . A Espanya , el 74% de les persones amb discapacitat afirmen tenir dificultats per a les activitats bàsiques de la vida diària. Augmentar el temps que aquestes persones poden mantenir-se actives a casa, augmentant la seva autonomia, és un dels grans reptes tant d’ associacions de pacients com de governs. La idea del BMI House , equipada, amb sensors i càmeres, és ajudar l’usuari, a través d’una sort servicial majordom domòtic. Això s’aconseguiria si es fes de la cadira de rodes elèctrica de l’usuari el centre de la simbiosi digital entre resident i habitatge. O sigui, que s’aconseguís prou autonomia per desplaçar l’usuari a una sèrie de llocs predefinits dins de la casa

.

Pel que fa a com l’usuari accedeix a les diferents facilitats de la domòtica amb què va equipada la BMI house , ho fa a través d’ una Tablet que mostra (sobre un plànol) els automatismes que estan disponibles a l’entorn domèstic del discapacitat . Els beneficis, en termes daugment dautonomia per al discapacitat són evidents. Però no queda tot aquí. I és que la família més propera pot, a través de la informació recollida pel sistema BMI house , saber, de primera mà, sobre l’estat físic i anímic dels seus familiars (estrès, cansament…).