Transport adaptat a centres de dia: clau per a l’assistència de gent gran

• Més del 20% de la població espanyola té 65 anys o més, un grup on les dificultats de mobilitat condicionen l’accés regular a serveis com els centres de dia, especialment quan no es disposa de transport adaptat per a centres de dia (INE).
• El 86,2 % de les persones amb discapacitat residents a centres presenta limitacions de mobilitat, cosa que fa imprescindible comptar amb sistemes de transport adaptat per a gent gran en el seu desplaçament diari (Enquesta EDAD, INE).
• Segons l’INE, la mobilitat és una de les barreres principals perquè les persones dependents accedeixin de manera continuada a serveis d’atenció, rehabilitació i suport social.

Madrid, 27 de gener de 2026. El transport adaptat per a centres de dia ha adquirit un paper estratègic perquè les persones grans amb mobilitat reduïda puguin acudir amb regularitat a aquests recursos i continuar rebent atenció integral. Rehatrans subratlla que un trasllat segur, accessible i digne és més que un servei logístic: és una eina fonamental per a la inclusió social i l’autonomia personal.

Transport adaptat per a centres de dia i accés continuat a l’atenció

“L’accés a un centre de dia no comença en entrar per la porta, sinó en el recorregut diari per arribar-hi. Un transport adaptat garanteix que aquest trajecte es faci amb seguretat i tranquil·litat” , afirma Miguel Martín, director de Comunicació i Màrqueting de Rehatrans.

Segons dades oficials de l’INE (2023), més del 20% de la població espanyola té 65 anys o més, cosa que representa prop de 10,17 milions de persones. Entre aquestes, una proporció significativa té graus de dependència que dificulten les activitats bàsiques de la vida diària.

Un desafiament demogràfic i de mobilitat en la gent gran

L’envelliment de la població i les limitacions de mobilitat impacten directament en la qualitat de vida de la gent gran. A Espanya, l’Enquesta EDAT 2023 de l’INE indica que el 86,2% de les persones amb discapacitat residents a centres presenten dificultats de mobilitat.

El transport convencional, sense adaptacions específiques, pot resultar inaccessible per als que depenen d’ajudes com cadires de rodes, caminadors o suport físic continu, cosa que reforça la necessitat de transport accessible per a gent gran .

Martín destaca que, “garantir trasllats segurs i accessibles no només protegeix la integritat física de la gent gran, sinó que també dóna suport al seu dret a romandre integrats a la comunitat i accedir de forma contínua als serveis que necessiten” .

Impacte en la continuïtat de latenció i el benestar emocional

El transport adaptat no només facilita l’accés físic als centres de dia, sinó que afavoreix la continuïtat en l’assistència a tractaments, teràpies i activitats socials. La puntualitat i la fiabilitat als trasllats permeten que usuaris amb mobilitat reduïda mantinguin una participació en programes de rehabilitació, estimulació cognitiva i acompanyament social, evitant absències que puguin afectar el seu progrés.

Mobilitat adaptada a centres de dia i barreres de l’entorn

A més, segons la Fundació Mútua de Propietaris i COCEMFE (2025), el 77% de les persones més grans de 65 anys amb mobilitat reduïda s’enfronta diàriament a barreres arquitectòniques , cosa que limita la seva autonomia i afecta la seva vida social i tasques quotidianes.

En aquest context, Miguel Martín assenyala que, “un transport adaptat ben organitzat no només millora la seguretat física, sinó que també contribueix al benestar emocional dels usuaris. Poder desplaçar-se sense obstacles reforça l’autoestima, la independència i la participació a la vida comunitària” .

Transport adaptat: més enllà de la logística

L’accés adequat al transport és una peça clau en un model d’atenció centrat a la persona. No es tracta únicament de portar algú d’un punt A a un punt B, sinó assegurar que aquest trajecte formi part d’un procés continu de cura i socialització que impacta directament en la qualitat de vida.

Garantir l’accessibilitat del transport és cada vegada més present a les polítiques públiques ia la percepció social: la mobilitat inclusiva es considera un dret universal i una prioritat en la planificació urbana i social (COCEMFE, 2025).

El transport adaptat es revela com un pilar essencial en latenció integral de la gent gran amb mobilitat reduïda. “A mesura que la població envelleix i les necessitats d’atenció creixen, garantir trasllats segurs, accessibles i continus permetrà que més persones grans mantinguin la seva autonomia, participació social i benestar emocional. La mobilitat adaptada, per tant, no és només una qüestió d’accessibilitat física, sinó un factor determinant per enfortir la inclusió, la qualitat de vida i la cohesió social a tot Espanya .