Errors evitables en el transport de gent gran en cadira de rodes cap a centres de dia

• El trasllat de gent gran en cadira de rodes requereix protocols de seguretat, vehicles adaptats i personal format
• Errors com la fixació incorrecta de la cadira, la improvisació a l’accés al vehicle, la manca de formació del personal o no adaptar el transport al tipus d’usuari poden generar riscos evitables durant el trajecte
• Rehatrans defensa que la mobilitat adaptada s’ha d’integrar dins l’atenció sociosanitària per garantir seguretat i dignitat

Madrid, 25 de març de 2026. Rehatrans , companyia líder a Espanya en l’adaptació de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda (PMR), adverteix que el transport diari de persones grans en cadira de rodes cap a centres de dia segueix presentant errors evitables que poden comprometre’n la seguretat i el benestar. Errors en la fixació de les cadires, maniobres incorrectes d’accés o la manca de formació del personal són algunes de les incidències més habituals, segons alerta Rehatrans, companyia líder a Espanya en adaptació de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda.

Cada dia, milers de persones grans acudeixen a centres de dia per participar en activitats terapèutiques, programes d’estimulació cognitiva o rehabilitació física, fet que converteix el transport adaptat en un element clau dins del sistema d’atenció sociosanitària. En aquest context, el trajecte no és només un desplaçament, sinó una part essencial de l’experiència de cura que influeix directament en el benestar dels usuaris i la confiança de les seves famílies.

Entre els errors més freqüents hi ha la subjecció incorrecta de la cadira de rodes —que pot provocar desplaçaments durant el trajecte—, l’ús inadequat de rampes o plataformes elevadores, o l’absència de protocols clars en la pujada i la baixada de l’usuari. Aquestes situacions no només augmenten el risc d’incidències, sinó que també generen incomoditat i inseguretat als usuaris.

Segons explica Miguel Martín, director de Comunicació i Màrqueting de Rehatrans , “la mobilitat segura també forma part de la cura que reben les persones grans, ja que el transport en condiciona la seguretat, la comoditat i la percepció global del servei” .

El transport adaptat, una peça clau a l’atenció sociosanitària

A l’àmbit sociosanitari, el transport s’ha d’entendre com una extensió de la cura i no com un servei secundari. Una planificació adequada, l’ús de vehicles correctament adaptats i l’existència de protocols clars permeten reduir riscos i garantir que cada trasllat es faci en condicions segures i dignes.

Des de Rehatrans assenyalen que molts dels incidents que es poden produir durant els trasllats estan relacionats amb errors evitables en els procediments, especialment en aspectes com ara la fixació de les cadires de rodes, l’accés al vehicle o l’organització de l’espai interior.

“La seguretat en el transport adaptat no depèn únicament de la tecnologia, sinó de la combinació de sistemes homologats, procediments clars i professionals formats” , assenyala Miguel Martín.

La importància dels sistemes de seguretat i la formació del personal

El trasllat de persones grans amb cadira de rodes requereix tenir en compte múltiples factors tècnics i operatius. Els sistemes d’ancoratge homologats, els cinturons de seguretat específics i les plataformes elevadores s’han d’utilitzar correctament per evitar moviments inesperats durant el trajecte o maniobres d’accés insegures.

A això s’hi afegeix la necessitat que els professionals encarregats del transport comptin amb formació específica en el maneig d’aquests sistemes i en l’acompanyament de persones amb mobilitat reduïda. La correcta execució de cada maniobra, des de la pujada al vehicle fins a la fixació de la cadira, és fonamental per garantir la seguretat.

“La formació del personal és clau perquè els sistemes de seguretat funcionin correctament i perquè l’usuari se senti protegit durant tot el trajecte” , afegeix Martín.

Adaptar el transport a la diversitat dels usuaris

Un dels reptes principals del transport sociosanitari és la diversitat de perfils d’usuaris. No totes les cadires de rodes són iguals ni tots els usuaris tenen les mateixes necessitats, cosa que exigeix ​​solucions de mobilitat flexibles i adaptables.

Els vehicles destinats a centres de dia han de permetre diferents configuracions de lespai interior, facilitar laccés mitjançant rampes o plataformes elevadores i garantir la correcta fixació de diferents tipus de cadires, ja siguin manuals o elèctriques.

En aquest sentit, Rehatrans subratlla la importància de dissenyar solucions de mobilitat pensades per a ús diari en entorns sociosanitaris, on els trasllats formen part de la rutina assistencial.

“La diversitat d’usuaris exigeix ​​solucions de mobilitat adaptades a cada situació, especialment en serveis que operen diàriament amb gent gran” , afirma Miguel Martín.

La mobilitat com a part del benestar de la gent gran

El sector sociosanitari avança cap a models d’atenció cada cop més integrals, on tots els serveis que envolten l’usuari formen part de la cura. El transport, en aquest context, adquireix un paper estratègic, ja que influeix directament en la seguretat, la comoditat i la qualitat de vida de la gent gran.

Un trasllat segur i ben organitzat no només redueix riscos, sinó que també millora lexperiència de lusuari, reforça la confiança de les famílies i contribueix a oferir una atenció més humana i professional.

Compromís amb la seguretat en el transport adaptat

Rehatrans insisteix en la necessitat de professionalitzar el transport sociosanitari, incorporant estàndards de seguretat, formació especialitzada i vehicles adaptats com a part essencial del sistema de cures. En un context d’envelliment poblacional, garantir trasllats segurs no és només una qüestió operativa, sinó un element clau en la qualitat assistencial i en la dignitat de la gent gran.

La companyia defensa que la mobilitat adaptada s’ha d’integrar plenament en els models d’atenció a persones grans i es converteix en una eina que contribueixi a millorar la qualitat assistencial i el benestar dels usuaris.

Segons conclou Miguel Martín, “invertir en seguretat en el transport adaptat és invertir en benestar, dignitat i qualitat assistencial, perquè cada trasllat forma part de la cura que reben les persones grans” .